Partint de la base que totes les ocupacions i professions són igualment valuoses i socialment respectables, i segurament necessàries, ens formulem una reflexió davant d’algunes desigualtats que sofreixen alguns sectors professionals.
Existeixen alguns sectors que reben un tracte socialment diferencial, i que al llarg del temps, i gràcies a la pressió dels poders fàctics, han passat a un segon plànol en la nostra pròpia escalara de valors compartida. A més, en l'actual situació de crisi econòmica es consideren prescindibles, patint importants retallades en la inversió pública que es fa sobre ells. Ens referim como no als oficis de la cultura, aquells que estan encaminats a despertar tots els nostres sentits, que formen la nostra capacitat estètica, que ens fan sentir-nos vius.
L'actual sistema educatiu fa que els esforços dels educadors i les educadores es centren en matèries d'alt nivell acadèmic com són les ciències, les matemàtiques o la lingüística. De costat queden clarament aquelles disciplines lligades al fet cultural; el teatre, les arts visuals, el cinema o la poesia han estat privades del dret a ser apreses des de la infància o la joventut, solament apareixent pels passadissos dels centres d'ensenyament a través de les activitats extraescolars, o per l'esforç d’algun educador o educadora convençuts.
Al projecte d'animació sociocultural, promogut per l'institut de secundaria Sucro, iniciem una proposta educativa per afavorir una sèrie de trobades entre professionals del món de la cultura i els alumnes del centre educatiu. D'aquesta manera es pretén compartir experiències i vivències, despertant el coneixement de la gran varietat de possibilitats laborals que aquest sector ofereix, i que tan desconegut és per els i les joves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario